Boleros

El ball boleros és l’expressió genuïna per denominar el ball popular a Puigpunyent. Les investigacions per la gent gran del poble, era un ball popular a les primeres dècades del segle XX.


Historia

Durant finals del segle XIX i principis del segle XX.
On les ballades eres rutines després de la feina i carregada de connotacions socials.
Les balades més importants era a la Mare de Déu d'Agost on anaven a cases particulars a aprendre a ballar boleros, jotes, Lucrècies, malaguenyes... per després sortir a la plaça en les festes. Allà ensenyaven a tocar les castanyetes (instrument que no tothom podia tenir, es considerava un luxe). Ganes de ballar no en faltaven i després de fer feina anaven aprendre'ls. L'autèntica protagonista del bolero és la dona i no l'home i això era molt apreciat pel públic que assistia als balls. I la segona és perquè el ballador era un pretendent, per fer-li entendre que estava contenta de ballar amb ell, tot un joc de seducció.
És un ball on els balladors mai es toquen, però si s'emprava mirades, rialles i insinuacions. Aquests balls eren importants de l'any i es duen a terme el 15 d'agost o a una revetla. El ball se celebrava a la plaça de l'església. També venia xeremies. El dia del ball era molt important, es lluïen els vestits i joies a la festa. El ball era un divertiment per a tots i la festa era tant pels balladors com el públic.
Una figura molt important era el saig que començava amb el seu paper, era l'encarregat anunciar els balls. «Sa des Batle» era una dansa per la filla del batle, en cas de no tenir filla, de posició elevada dins la societat local. El batle mai solia ballar, ja que era un ball honorífic cap a ell. Els balls de boleros a les festes de la Mare Déu d'Agost es mantenien fins als anys 40 (s. XX). La part de la música forma part, ja que el ball no pot anar mai deslligat del ritme i so. Les músiques trobades de l'arxiu de la banda de música de Puigpunyent en la dècada dels 20 -30 dels segles XX. Aquestes festes sempre estan organitzades dins el poble, eren músiques molt conegudes per tothom
i no resultaven gens estranyes a l'hora de ser ballades. Dins els llibres d'actes de la banda de música puigpunyentina es fa un seguiment de totes les actuacions i sonadors que hi havia.

Tipologies de Boleros

Però també es ballava de tres (dues dones i un home) i prèviament entre balladores, s'havien de posar d'acord entre elles dues. A dins de Mallorca a la part de ponent-tramuntana és comú ballar-lo de tres i sobretot on tenia molta fama les balladores de boleres era a Gènova. El nom de boleres és
conegut a tota la península.
- Lucrècia o Lucrècies: aquest ball és un exemple únic d'una particularitat de bolero, que no és més que un bolero de mirall. La particularitat és que al 99 dels boleros no es ballen d'aquesta manera. Es tractaria d'una composició feta arran d'un bolero molt popular.
- Malaguenyes: també foren molt populars a l'època del present d'estudi. També són populars a la península (Llevant peninsular i sud d'Andalusia). Es desconeix la melodia dels balladors.
- Jotes: també s'adjunten dins la denominació general de ballar boleros, dins qualsevol manifestació de ball popular.
A les jotes a diferència d'un bolero, cada part puntejada es podia canviar de punt i es feia més vistosa. La jota és la més comuna i es ballava segons l'estructura clàssica de la vila i molts indrets d'illa.


Source URL: https://ajpuigpunyent.net/node/2647