Llegenda de Galilea

Segons la llegenda, en aquest indret hi havia antigament una roca grossa posseïda per un misteriós encantament. Una nina del poble hi trobava sempre doblers cada vegada que passava per allà. Fins que, un bon dia, en comptes de doblerets hi aparegué una clau.
Abans de poder aclarir quin cofre del tresor de la nina... un dimoni boiet de Son Martí li arravatà!

Llegenda del Gall de foc de Son Bru

A Son Bru de Puigpunyent hi ha un sementer que li diuen el gall de foc, perquè conten que un temps n’hi sortia un, de gall tot flamejant; cantava a s’auba, i se tornava a amagar. (...)
Deien que era un tresor que hi havia amagat dins una cova, i que el «vien de treure am so ciri pascal. (...)
Diuen que aquest tresor hi ha una mina fins na es Puig de na Fàtima.

Rondalla el tresor de na Fàtima

A la tardor de 1229, el valí Abu Yahia organitzava la resistència. Patia per la seva terra i per la seva gent. Na Fàtima, la seva filla gran, era a punt de casar-se amb un ric cavaller musulmà. Tenia a punt la seva dot: joies i tresors ben guardats dins bells cofres.
Per protegir a la seva filla, el valí decidir amagar-la en la solitud de la Serra de Tramuntana, fins el dia de la victòria.

Llegenda Comte del Mal

El personatge del Comte del Mal es una faceta de una figura històrica i llegendària amb tots els àmbits de la cultura. Dins la literatura han tractat la figura del compte del mal amb un poema de dotze cants de Guillem Colom publicat el 1950, on se analitza el tractament del paisatge, concretament l’entorn de Galatzó.
Durant el segle XVII va existir un personatge a Mallorca anomenat Ramon Safortesa Pacs-Fuster de Villalonga i Nét, aquest nombre volia exercir jurisdicció civil i criminal sobre els habitants de Santa Margalida dels quals defensaren els seus drets i privilegis contra el comte. Les lluites per aconseguir els seus objectius, segons Guillem Colom.
El Comte Mal fou un cavaller mallorquí , senyor de Galatzó, com un Don Juan, guanyà fama de seductor tan arriscat com insolent. Diu la tradició que rich i desenfeinat se tira a la mala vida, velat-se de tots enganys i les males arts, enganat les fadrines i llogarets i les viles del entorn.

Diu que el comte morí a les cases de Galatzó.

Mentre esperaven que hi arribàs un capellà, el cos desaparegué entre un nigul de fum i sofre. Els amos, espantats, per tal de fer veure que realment el duien a enterrar, ficaren dins el bagul una soca de figuera i l’enterraren davall la galera ben grossa que havia a la possessió.

Diu la llegenda que...

Les nits de lluna plena, per l’alta muntanya de Galatzó, una llum verdosa recorre flamejant les penyes i una olor fètida de sofre omple l’aire. Tots els veïns de l’entorn ho saben. És l’anima condemnada del Comte Mal, que cavalca incansable per les terres on va cometre les seves maldats.
No té repòs perquè ni al cel ni a l’infern volen la seva companyia...

Diu la llegenda que...

Conten que el comte Mal estimava molt la possessió de Galatzó i en morir el seu cor aparegué petrificat en aquesta habitació. També diuen que varen ser molts els que
intentaren tapar-lo amb calç o pintura, perquè no pogués veure mai més... Però, tanmateix, el cor sempre tornava a sortir. D’aquí que algú hi fes una creu.

Diu la llegenda que...

Damunt es Tramuntanal hi ha s’Argolla, o sigui, dues pedres grosses amb un forat. Conten que el Comte Mal hi fermava els qui feien ontari i que després de tenir-los allà
finalment els matava fent voltar una corda.
És per això que quan qualcú és malentranyat diuen: «és més dolent que comte mal»

Poema
Vora la font volguí asseure’m
perduda en l’alt roquissar.
Dessota els negres pollancres
un fantasma en va aturar:
entre regalims de pluja
encenent-se a cada llamp,
el Comte Mal a la pica
abeurava son cavall.

Miquel Ferrà Fragment la Passejada (1926)

El poema de «Galilea, lloc ventós» de Llorenç Riber

Galilea, lloc ventós
garrida, si’t cal pujar,
dia de vent ha d’anar
aferrats de dos en dos.
Galilea encastellada
damunt un penyal s’asseu;
si hi puges qualque vegada,
alerta a trabucar el peu!
Quina escampadissa blanca
de cases, fora camí...
L’ametller et farà amb sa branca
pessigolles de setí.